Creació pròpia Míriam Ibáñez
Tot seguit, fem un breu resum de les principals característiques de l'Estat Espanyol.
1. La LGE, 1970. LA LLEI D'ENTRADA A LA DEMOCRÀCIA
La Llei General d'Educació es va aprovar durant el franquisme, però va arribar a estar vigent fins a 1980. Va ser impulsada pel ministre d'Educació José Luis Villar Palasí, i va establir l'ensenyament obligatori fins als catorze anys. Aquesta Llei va aconseguir modernitzar els estaments educatius a Espanya.
2. La LOECE. 1980. (mai va entrar en vigor)
Aquesta Llei, la primera plenament en democràcia, va ser elaborada pel govern d'Adolfo Suárez amb la Constitució de 1978 recentment estrenada. Va estar marcada per la constitució i el cop d'Estat.
El PSOE la va recórrer per no respectar l'esperit de la Constitució, i el TC li va donar la raó. Per això mai va entrar en vigor.
3. La LODE, 1985.
La Llei Orgànica del Dret a l'Educació va incorporar el sistema de col·legis concertats.
La LODE va establir 'actuació dels centres docents amb subjecció als principis constitucionals, garantia de neutralitat ideològica i respecte de les opcions religioses i morals; garantia de l'efectivitat del dret a l'educació i de la possibilitat d'escollir centre docent, mitjançant una programació general de l'ensenyament.
4. La LOGSE, 1990 (PSOE).
La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), d'una banda suposa la fi de la LGE de 1970, i per un altre introdueix entre altres mesures, l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys. És la Llei que permet a les comunitats autònomes redactar una part molt important dels continguts educatius. S'adapta a un model més tecnològic a l'educació, i amplia l'escolaritat obligatòria als 16 anys. Introdueix l'ESO.
5. La LOPEG, 1995 (PSOE).
És la Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents. Coneguda com a "Llei Pertierra", va ser aprovada amb els vots a favor de PSOE, CiU i PNB. Aquesta Llei va ser rebutjada de ple pels sindicats de professors, que consideraven que obria la porta a la privatització de l'ensenyament públic.
6. La LOCE. 2002. (PP).
La Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE), va ser promulgada en 2002 durant el govern de José María Aznar. La Llei pretenia reformar i millorar l'educació a Espanya, segons el govern, però la veritat és que va arribar molt tarda, en la segona legislatura d'Aznar, i va ser paralitzada en 2004 quan Zapatero va arribar al govern. No obstant això, la norma va ser derogada quan va arribar el PSOE al Govern en 2004, per la qual cosa amb prou feines va arribar a entrar en vigor en uns pocs punts.
7. La LLOI, 2006. (PSOE).
L'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va elaborar la Llei Orgànica d'Educació (LOE), va ser publicada en el BOE al maig de 2006, i aprovada al Congrés amb àmplia majoria gràcies al suport de CiU, ERC, PNB, ICV, CC, i EA. Un dels punts que més revolada van causar va ser el d'incloure voluntari l'assignatura de religió, això sí, d'oferta obligatòria per als centres educatius. Aquesta Llei inclou la nova assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, una matèria obligatòria i avaluable, en detriment de Llengua i Literatura, les hores lectives de la qual es van reduir en 25 hores. A més, el PP va considerar que Educació per a la Ciutadania suposava la incursió de l'Estat, com adoctrinador en la moral dels estudiants.
8. La LOMCE. 2013. (PP)
La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa és la proposta de reforma de la LOE i de la LOCE, dues lleis socialistes en aplicació i a les quals el PP sempre es va oposar. La Llei ha estat qualificada com a sectària, discriminatòria i retrògrada. Torna a donar plena validesa acadèmica a l'assignatura de Religió, recupera les proves externes d'avaluació o revàlides, retalla les beques universitàries i estableix concert amb els col·legis que separen per sexe als alumnes.
