dilluns, 30 de novembre del 2015

Els futurs professors hauran de realitzar un MIR



A finals d'octubre de 2015 a partir del curs 2017-2018 el Govern va comunicar que els futurs mestres hauran de realitzar un MIR com el que realitzen els metges. 

Des de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu Universitari de Catalunya (AQU) es va proposar aquesta mesura després que els centres valoressin els docents recent graduats amb una mitjana de 6,4. Així doncs, la seva proposta era enfortir el període de pràctiques perquè els directors del centre sovint qualifiquen que els mestres acabats de graduar estaven mancats d'habilitats per gestionar l'aula, conflictes, detectar les dificultats i la capacitat d'actuació.

Es tractarà d'unes pràctiques que tindrien una durada mínima d'un any. L'objectiu d'aquest MIR és que els futurs docents es familiaritzin i coneguin de primera mà diverses situacions amb les quals es podran trobar dins una aula quan els toqui treballar-hi. El que es vol aconseguir és que el futur docent visqui de molt a prop tot un curs acadèmic, i no només els períodes de pràctiques que ja es realitzen. 
Això només es donarà a l'educació primària, ja que a secundària la idea és incloure-ho en el màster que ja es realitza per poder exercir com a professor i que actualment té una durada de dos anys. 

Així doncs, en els darrers anys s'han realitzat força modificacions en el que fa els estudis d'educació primària. Es demana més exigència als futurs docents, una altra mesura és que per entrar al grau han hagut de treure una mitjana de cinc o superior a les proves de català i castellà de la selectivitat. A més la Generalitat està preparant una prova específica que els estudiants hauran de superar si volen accedir als estudis, a banda de les PAU, i que entrarà en vigor el curs 2017-2018.




Mireia Bosch i  Júlia González

El caos de la 'Ley Wert'







Fuente: Elaboració pròpia ELMUNDO

Míriam Ibáñez i Mar  Coll

Informe del panorama de l' educació 2015


El següent article ens explica que Espanya se situa entre els sis països de l'OCDE, l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, en els quals la despesa en educació per alumne ha caigut de de l'inici de la crisi el 2008.

A més fa visible l'impacte de la crisi en el salari dels professors i l'escassa avaluació dels seus professors.

España, entre los países de la OCDE que más ha recortado en educación

En aquest mateix article es menciona a José Antonio Marina, personatge protagonista de l'entrevista que vam publicar en l'anterior post. 
Si has trobat interessant l' anterior entrevista a José Antonio Marina, et convidem a visitar el seu blog.
A més de pròxims esdeveniments del filòsof, les seves obres... Pots trobar articles d'opinió al voltant del món de l'educació i els docents.






Els efectes Wert


El passat mes de juny el ministre José Ignacio Wert, dimitia del seu càrrec d'Educació, Cultura i Esports i era substituït per Íñigo Méndez de Vigo.


Tot i la seva dimissió el nou ministre va deixar clar en les seves compareixences que la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), portada a terme per l'exministre, segueix en vigor i per aquest motiu s'ha de complir.


El ministre va oferir diàleg a la comunitat educativa un canvi notori respecte l'actitud que mantenia Wert, però va advertir que el “calendari” de desplegament de la Lomce, forma part de la llei i, com a tal, s'ha de complir.


12 comunitats autònomes s'oposen a la reforma educativa i confien que després d'aquests canvis es podran alentir el desplegament de la llei i mitigar-ne els efectes.
La setmana passada vam poder gaudir d'una entrevista a José Antonio Marina, un filòsof i pedagog que va conversar amb la periodista Lídia Heredia sobre el model educatiu espanyol. Durant la seva intervenció va afirmar que la formació dels docents a l'Estat no és la més bona ni la més correcta i que cal retornar al magisteri el caràcter de professió d'èxit que es mereix. Per altra banda, es mostrà crític amb la llei LOMCE i defensà un pacte urgent en educació.

Podeu gaudir de l'entrevista realitzada per TV3 al programa Els Matins.


Miriam Ibáñez i  Mireia Bosch

diumenge, 29 de novembre del 2015

Llei Wert

La llei orgànica per la millora de la qualitat educativa (LOMCE) o llei Wert ha sigut una llei molt contrastada per part de polítics com per part de sectors socials. Els objectius principals d'aquesta llei són les mostrades al següent article (fue click per accedir-hi).

La llei Wert ha sigut molt criticada degut al fet que no es va tenir en compte aquells que es van oposar a les seves reformes, i tant és considerada per molts una llei partidista que tan sols es regeix de les normes del PP. També ha sigut criticada pel fet d'haver de fer proves generals establertes pel govern per tal de poder passar d'un cicle acadèmic a un altre i l'eliminació de la Selectivitat. A més, no es tindria en compte la modalitat de batxillerat que s'ha cursat, sinó que a la prova general entraran continguts de totes les assignatures, independentment de si es tracta d'un alumne de lletres o de ciències. També s'ha criticat  la possible dificultat d'accedir al batxillerat per temes econòmics, ja que la llei defensa treure un any d'ESO (obligatori, i per tant amb ajudes del govern) i allargar un any el batxillerat, que és opcional, la qual cosa podria limitar l'educació de les families que disponen de recursos econòmics limitats. La llei també limita l'educació a aquestes families perquè es deixarà d'assignar una plaça a una escola pública a cada alumne i es veuran obligats a portar els seis fills a una escola privada sense cap tipus de subvenció. Tanmateix, aquelles families de Catalunya que volen una educació en castellà, obtindran subvenció part del govern, de la mateixa manera que també seran subvencionats aquells centres que separin els alumnes per gènere. Per aquest motiu, la llei ha sigut qualificada de sexista. També ha estat criticada per tractar-se d'una llei conservadora ja que la religión passarà a ser una assignatura obligatòria que contarà el mateix que qualsevol altra.


Júlia González i  Mar Coll

dilluns, 23 de novembre del 2015

Eix cronològic



Creació pròpia Míriam Ibáñez


Tot seguit, fem un breu resum de les principals característiques de l'Estat Espanyol.

1. La LGE, 1970. LA LLEI D'ENTRADA A LA DEMOCRÀCIA
La Llei General d'Educació es va aprovar durant el franquisme, però va arribar a estar vigent fins a 1980. Va ser impulsada pel ministre d'Educació José Luis Villar Palasí, i va establir l'ensenyament obligatori fins als catorze anys. Aquesta Llei va aconseguir modernitzar els estaments educatius a Espanya.



2. La LOECE. 1980. (mai va entrar en vigor)
Aquesta Llei, la primera plenament en democràcia, va ser elaborada pel govern d'Adolfo Suárez amb la Constitució de 1978 recentment estrenada. Va estar marcada per la constitució i el cop d'Estat.
El PSOE la va recórrer per no respectar l'esperit de la Constitució, i el TC li va donar la raó. Per això mai va entrar en vigor.

3. La LODE, 1985.
La Llei Orgànica del Dret a l'Educació va incorporar el sistema de col·legis concertats.
La LODE va establir 'actuació dels centres docents amb subjecció als principis constitucionals, garantia de neutralitat ideològica i respecte de les opcions religioses i morals; garantia de l'efectivitat del dret a l'educació i de la possibilitat d'escollir centre docent, mitjançant una programació general de l'ensenyament.


4. La LOGSE, 1990 (PSOE). 
La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), d'una banda suposa la fi de la LGE de 1970, i per un altre introdueix entre altres mesures, l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys. És la Llei que permet a les comunitats autònomes redactar una part molt important dels continguts educatius. S'adapta a un model més tecnològic a l'educació, i amplia l'escolaritat obligatòria als 16 anys. Introdueix l'ESO.
5. La LOPEG, 1995 (PSOE).
És la Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents. Coneguda com a "Llei Pertierra", va ser aprovada amb els vots a favor de PSOE, CiU i PNB. Aquesta Llei va ser rebutjada de ple pels sindicats de professors, que consideraven que obria la porta a la privatització de l'ensenyament públic.
6. La LOCE. 2002. (PP).

La Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE), va ser promulgada en 2002 durant el govern de José María Aznar. La Llei pretenia reformar i millorar l'educació a Espanya, segons el govern, però la veritat és que va arribar molt tarda, en la segona legislatura d'Aznar, i va ser paralitzada en 2004 quan Zapatero va arribar al govern. No obstant això, la norma va ser derogada quan va arribar el PSOE al Govern en 2004, per la qual cosa amb prou feines va arribar a entrar en vigor en uns pocs punts.
7. La LLOI, 2006. (PSOE).
L'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va elaborar la Llei Orgànica d'Educació (LOE), va ser publicada en el BOE al maig de 2006, i aprovada al Congrés amb àmplia majoria gràcies al suport de CiU, ERC, PNB, ICV, CC, i EA. Un dels punts que més revolada van causar va ser el d'incloure voluntari l'assignatura de religió, això sí, d'oferta obligatòria per als centres educatius. Aquesta Llei inclou la nova assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, una matèria obligatòria i avaluable, en detriment de Llengua i Literatura, les hores lectives de la qual es van reduir en 25 hores. A més, el PP va considerar que Educació per a la Ciutadania suposava la incursió de l'Estat, com adoctrinador en la moral dels estudiants.
8. La LOMCE. 2013. (PP)
La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa és la proposta de reforma de la LOE i de la LOCE, dues lleis socialistes en aplicació i a les quals el PP sempre es va oposar. La Llei ha estat qualificada com a sectària, discriminatòria i retrògrada. Torna a donar plena validesa acadèmica a l'assignatura de Religió, recupera les proves externes d'avaluació o revàlides, retalla les beques universitàries i estableix concert amb els col·legis que separen per sexe als alumnes.



dissabte, 14 de novembre del 2015

Presentació

Benvinguts al nostre blog!
Som la Mireia Bosch, la Júlia González, la Mar Coll i la Míriam Ibáñez, estudiants del grup T1(A) de segon curs de Comunicació.
Amb motiu de la UF2: Les noves finestres del periodisme, hem creat aquesta pàgina sobre l'educació, per documentar per mitjà de vídeos, entrevistes, notícies... la situació que viu l'educació durant  aquests últims anys al nostre territori: canvi continu de lleis, retalles...