No a la LOMCE, sí a l'educació
Amb l’objectiu de reduir la taxa d'abandó de l'educació, millorar els resultats educatius i estimular l'esperit emprenedor dels estudiants, el passat 28 de novembre de 2013 es va aprovar a les Corts Generals d’Espanya la llei Orgànica 8/2013 per a la millora de la qualitat educativa.
La controvertida llei, denominada popularment com llei Wert o LOMCE, una proposta que va ser aprovada amb tan sols el suport del Partit Popular, ha estat molt replicada per part dels sectors socials i polítics.
La llei LOMCE esdevé la reforma de la LOE i de la LOCE, un pilar tan fonamental en les societats com és l’educació. S’ha convertit en un camp de batalla on els diferents partits polítics ataquen i experimenten. José Ignacio Wert, ha mobilitzat a tota la comunitat educativa. Tot i que d’un total de 146 enquestats, el 95,9% opina que la societat no és conscient dels canvis que impliquen les lleis educatives.
Enquesta realitzada al blog: delalgealalomce.blogspot.com.es
Pares, professors i estudiants, consideren que aquesta llei dóna l’esquena a la comunitat educativa. No ha existit un diagnòstic previ de la situació ni un debat posterior entre polítics i els actors principals. Conscients del fet que tot i les diferents maneres d’entendre l’educació és de les escoles d’on sortiran els ciutadans i ciutadanes del demà, milers de centres d’arreu de l’Estat han sortit al carrer durant els darrers anys per mostrar la seva oposició a la llei LOMCE.
Creació pròpia
Les anàlisis derivades d’aquesta llei, constaten que hi ha un intent de formar als treballadors i convertir-los en docents competitius, però no en persones crítiques. Isabel Arroyo, mestra d’educació primària a l'escola Rafael Alberti de Badalona, ens mostrava el seu disgust amb les múltiples lleis educatives. Considera que el professorat no rep un suport administratiu i que des dels agents d’inspecció només se’ls exigeix.
“Creiem que es perd molt temps canviat les maneres de fer i en realitat no trobem que les lleis que s’aproven siguin més beneficioses que les anteriors”
Els governs de les comunitats autònomes de tota Espanya també han mostrat la seva oposició.
La consellera Irene Rigau considera que: “És realment un despropòsit pedagògic”.
Una llei que neix amb més opositors que partidaris, i només simpatitza amb aquells qui l’han promulgat, dona a pensar que alguna cosa està fallant en el sistema educatiu i a la vegada fa reflexionar els col·lectius d’educació que no tindrà una llarga vida.
Durant els últims anys, l’educació pública ha experimentat notables retallades. La posada en marxa d’aquesta llei es presenta als centres educatius, els quals es troben sense finançament, amb més exàmens i menys motivació en el procés d’aprenentatge. A més, davant la concepció que cada alumne és únic i necessita una atenció individualitzada, la llei aposta per la massificació de les aules. Un altre aspecte a destacar és que s’eliminen les aules de reforç, les beques de menjador i llibres de text i es potència per tant, les desigualtats socials en un context social de crisi econòmica.
D'altra banda, la norma s’orienta cap a l’establiment de menys assignatures artístiques i menys continguts informatius. Els centres perden autonomia pedagògica, i a la vegada es deixen de banda les assignatures que fan pensar i ens fan lliures com la filosofia.
A més a més, s’estén socialment la idea que l’educació s’ha convertit en un negoci.
Aquest pensament no afecta només a estudiants, professorat i famílies. Els futurs docents, que actualment es troben a les universitats de l’Estat, estudiant magisteri, topen amb tot un seguit de dificultats per poder exercir la seva feina. Raquel Torres, estudiant de magisteri a la UB ens comentava:
“On ve la gran dificultat és amb el tema de les oposicions, poden passar com deu anys sense haver-n'hi unes i aleshores no podem optar a una plaça com a mestre en una escola pública”
A finals d'octubre de 2015, el Govern de la Generalitat va comunicar que els futurs mestres hauran de realitzar un MIR com el que realitzen els metges. Des de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu Universitari de Catalunya (AQU) es va proposar aquesta mesura després que els centres valoressin els docents acabats de graduar amb una mitjana de 6,4. Es tractarà d'unes pràctiques que tindrien una durada mínima d'un any. L'objectiu d'aquest MIR és que els futurs docents es familiaritzin i coneguin de primera mà diverses situacions amb les quals es podran trobar dins una aula quan els toqui treballar-hi. L’exigència als futurs docents va començar quan per entrar al grau d’educació els estudiants havien de treure una mitjana de cinc o superior a les proves de català i castellà de la selectivitat. A més, la Generalitat valora preparar una prova específica que els estudiants hauran de superar si volen accedir als estudis, a banda de les PAU, i que entrarà en vigor el curs 2017-2018.
Mireia Bosch, Júlia González, Míriam Ibáñez i Mar Coll
