Què opinen els estudiants de magisteri?

Hem pogut conversar amb Raquel Torres estudiant de magisteri a la Universitat de Barcelona.

• Creus que la gent és conscient dels canvis que impliquen les lleis educatives? 

No

• En cas de resposta negativa. Per quin motiu no ho són?

No ho són perquè si no, no seguirien acceptant tots els canvis que l’actual govern està realitzant, que l'únic que fan és retrocedir en el temps.

• Quin creus que és el motiu de l’aprovació de reformes en períodes tan curts de temps? 

Penso que el motiu és perquè l’equip de govern no vol deixar el seu càrrec.

• Com ha estudiant de magisteri fins a quin punt us afecten les reformes educatives? 

Doncs començant per les retallades per poder estudiar i seguir forman-te i també per exemple amb la reforma del 3+2, com també amb aquest tipus de “MIR” que volen implantar pels mestres com el que fan els metges.

• Trobes que les lleis educatives us faciliten el futur laboral o al contrari? 

No ens faciliten gens el futur laboral, ja sigui per l’edat tan elevada de la jubilació, com també pels pocs llocs de treball que disposen per a tots els mestres que hi ha.

• Quines dificultats troba un estudiant per arribar a ser professor? (Selectivitat, Universitat, Oposicions...) 

A veure, per arribar a estudiar el grau de mestre no costa tant, ja que ho pots fer a través del batxillerat directament amb la selectivitat o si la nota no t’arriba amb un cicle formatiu de grau superior. Però on ve la dificultat és amb el tema de les oposicions que es poden passar com deu anys sense haver-n'hi unes i aleshores no pots optar a una plaça com a mestre en una escola pública.

• Entre els companys has notat que la situació actual convidi a plantejar-se més la possibilitat de fer pràctiques en altres països i fins i tot acabar treballant allà? 

No, amb els que jo tracto no.

• Creus que està ben valorada la feina del docent? 

No

• En cas de resposta negativa. Per quin motiu? 

Perquè no se’ns pren tan seriosament com hauria de ser, ja que nosaltres, els mestres, som qui està formant com a persones i com a futurs treballadors de la nostra societat.

• Creus que els partits polítics dediquen els temps suficient a tractar les propostes educatives? 

No ho crec.



També hem parlat amb Paula Vela, estudiant d'educació a la UAB.

• Creus que la gent és conscient dels canvis que impliquen les lleis educatives?

                     En cas de resposta negativa. Per quin motiu no ho són?

No. Perquè la gran majoria de la població no s’interessa per saber exactament quins són aquests canvis, nomes saben que no són bons però no els coneixen. Potser el grup de persones més ben informats són els propis estudiants ja que són els més afectats de manera directa.

• Quin creus que és el motiu de l’aprovació de reformes en períodes tan curts de temps?
  
  
  Els canvis de govern constants. Cada cop que algú diferent puja al poder, fa les reformes que ell vol, sense tenir en compte les anteriors.

• Com ha estudiant de magisteri fins a quin punt us afecten les reformes educatives?
  
  
  Una reforma amb la que es modifiqui la durada de la nostra carrera, si ens enxampa mentre la cursem, ens pot afectar molt ja que el pla d’estudis que estava pensat per a X anys s’ha de modificar completament en un període curt de temps. Amb això l’ensenyament que ens donen perd qualitat.

• Trobes que les lleis educatives us faciliten el futur laboral o al contrari?
  
  

Trobo que moltes de les lleis que s’estan plantejant actualment afavoreixen a les persones amb més poder adquisistiu, disminuint les possibilitats per accedir a estudis a les persones més pobres. Ja que els estudis influeixen en el nostre futur laboral, veig que aquestes lleis el faciliten a alguns (rics) però a d’altres no (pobres).

• Quines dificultats troba un estudiant per arribar a ser professor? (Selectivitat, Universitat, Oposicions...)
  
  
  No considero que la la selectivitat, la universitat, les oposicions siguin dificultats per arribar a ser professor ja que són necessàries per a una bona formació dels qui vulguin exercir aquest ofici. A més, les oposicions, per exemple, no són obligatories ja que sense elles es pot exercir de mestre en una escola privada. L’única dificultat que hi trobo és, com he dit abans, el poder adquisitiu de cada persona, ja que si no pots pagar la universitat no pots cursar la carrera. Encara que actualment s’está plantejant una reforma que vol fer més estricta la formació per als mestres, fent una similitud amb el MIR de la carrera de medicina. Això si que considero que no cal, que ja tenim suficients proves per passar i que aquestes ja són prou costoses.

• Entre els companys has notat que la situació actual convidi a plantejar-se més la possibilitat de fer pràctiques en altres països i fins i tot acabar treballant allà?
  
  
  No, jo sempre he pensat que vull treballar aquí. Encara que vull cursar un any de la meva carrera a un altre país (Erasmus) però no pas per la nostra situació, sino per viure una nova experiència.

• Creus que està ben valorada la feina del docent?

                    En cas de resposta negativa. Per quin motiu?

No. Actualment no hi ha respecte dels alumnes cap als seus professors. Fins i tot els pares dels nens afavoreixen el que els hi diu el seu fill, possant-se en contra del mestre. Penso que ser docent és un dels treballs més importants del món ja que gràcies a aquests professionals som persones amb coneixement i capaces de parlar raonadament, i això no es valora amb la manera de tractar-los.

• Creus que els partits polítics dediquen els temps suficient a tractar les propostes educatives?
  
  
  No. Crec que tenen altres prioritats que ells pensen que són més importants i no tenen en compte que l’educació és la base de tot.

Júlia González i Mar Coll